Anoia

“INASSUMIBLES SÓN LES RETALLADES SOCIALS I L’OBLIT DE LA COMARCA DE L’ANOIA”

  • Actualitzat:
  • Creat:

Resposta del PSC-Anoia a les declaracions de la diputada de CiU

En resposta a les declaracions de la diputada Maria Senserrich a la proposta d’esmenes del PSC-Anoia als pressupostos de la Generalitat, comentar com de nou CiU només té per l’Anoia excuses per no invertir, ja que ni ara són realistes ni assumibles ni ho eren el 1997, en canvi els governs d’esquerres amb els Presidents Maragall i Montilla sí que van creure assumibles i necessàries les inversions a l’Anoia. L’Anoia no ha estat, ni està ara, al full de ruta de CiU.
Així, respecte la “falta de capacitat inversora” que cita la diputada resulta estrany el comentari vist com el govern amenaça de no fer inversions si no li aproven els pressupostos; el problema és que cap de les inversions arriben a l’Anoia. A més, resulta fins i tot insultant citar que són uns pressupostos que prioritzen la despesa social quan precisament l’han tornat a nivells de l’any 2004, 10 anys enrera, i en canvi pugen 40 milions d’euros als mitjans de comunicació públics o 800.000 euros per política exterior; amb els citats recursos, vàries de les esmenes de l’Anoia com el Consultori de Cabrera, l’Institut de Vallbona o la rotonda de la Ronda Sud de Vilanova podrien fer-se realitat; respecte això últim, els tràmits urbanístics estaven i estan fets, només falta l’inversió que amb CiU no arriba. Però l’Anoia no és prioritat, ni inversora ni social.
Pel que fa referència a “l’ofec del govern espanyol”, la diputada hauria de reflexionar sobre el per què CiU va donar suport en el seu moment a la llei d’estabilitat pressupostària del govern de Mariano Rajoy, la llei que “ofega” les finances catalanes. A més, també reflexionar sobre com el govern d’Artur Mas lluny de reduir el deute l’ha duplicat a una velocitat superior que el govern d’esquerres amb l’agreujant que el deute no s’ha traduït en inversions.
Per últim, respecte l’Eix Transversal Ferroviari mencionar que el fet que sigui un projecte a llarg termini i clau per construir una Catalunya en xarxa, amb igualtat d’oportunitats pels ciutadans i ciutadanes de tots els territoris, no és incompatible en anar concretant la seva definició així com buscar alternatives pel se finançament que no és necessari que provinguin del sector públic (com es va dir en un acte pre-electoral de CiU l’abril de 2011). Evidentment, aquí falta interès pel projecte, ja que el model de la Catalunya de CiU és tan radial i centralista com ho és del govern del PP a Espanya.